Pràctiques
Els alumnes de 3r ESO E han realitzat dues pràctiques per treballar els diferents passos en que consta el mètode científic: determinació del problema, enunciat d'una hipòtesis, experimentació, recollida de dades i conclusions.
També han introduït conceptes bàsics com variable independent, variable dependent, control de la resta de variables, etc.
La primera consistia en saber de que depèn l'allargament d'una molla, mentre que en la segona es tractava de determinar quin tipus d'esponja (natural o artificial) absorbeix més quantitat d'aigua.
També han realitzat una tercera pràctica fent servir el kit de models moleculars que tenim al laboratori. Amb ell, els alumnes han pogut construir unes molècules que tenen representades en el llibre. La visió dels alumnes en aquestes pràctiques ha estat positiva ja que ho veuen com a una nova manera d’aprendre que és diferent a la seva rutina diària i apart, xalen i s’ho passen bé.
Avui parlarem sobre com estudien els alumnes de 2n d’ESO (classe B) la ciència i com la viuen ells, a nivell personal.
Durant el mes de setembre la seva professora els va ensenyar el material de laboratori i els va explicar per a que s’utilitzava cada cosa. Com es obvi ells no coneixien la majoria d’eines que s’empren per a fer els experiments que més endavant realitzaran a classe.
Hem parlat amb un alumne d’aquest grup i ens a comentat que
el que més li va impactar va ser la quantitat d’instruments que
s’utilitzen per realitzar un pràctica senzilla. Tambe li va sorprendre
que haguèssin instruments que podien realitzar varies funcions,
en canvi n’hi havien d’altres que tenen un funció específica.
Aprofitant que estaven tractant el tema del laboratori, una tasca que van haver de lliurar va ser la recerca dels símbols de perillositat. La professora va pensar que si tan sols buscaven la informació seria avorrit, així que per fer-ho més entretingut, els va dir que tenien que buscar a casa objectes que amb un (o més) adhesius de perillositat.
Per exemple podriem portar amoníac, deshodorant o alcohol, ja que tots aquests materials porten símbols de perillositat.
Ens van comentar que la recerca va servir-los d’ajuda per reflexionar sobre que és el que tenien per casa i com de perillós o tòxic, pot arribar a ser un objecte/material si no ens fixem detingudament.
​
Ja conegut el material de laboratori i fetes unes quantes tasques per adaptar-se al nou curs, els alumnes del grup B de 2n ESO van començar a entrar en matèria.
Avui els tocava conèixer les diferencies entre àtoms, molècules i intentar fer-ne de senzilles com l’aigua (H20).
Per realitzar aquesta activitat la seva professora de ciències va proposar-los fer-la amb plastilina, ja que així seria més dinàmic i l’aprenentatge seria millor.
Segons els alumnes que van viure aquesta experiència, van aprendre molt i s’ho van passar bé, ja que va ser una manera de fer la classe diferent. A l’interactuar tots junts els va anar servir per entendre els conceptes perquè a mesura que anaven treballant amb la plastilina es qüestionaven el per què era d’una manera i no d’una altra.
Una de les priemres pràctiques que van fer del curs, va ser un joc interactiu anomenat laboratori virtual, el qual els va ajudar a conèixer millor la perillositat del productes químics, i els usos del material de la laboratori.
La tercera pràctica va ser un joc interactiu del edu365, el qual consistia en unir àtoms i enllaços per a crear components, la qual el professor i els alumnes van trobar molt útil per entendre millor el temari de química.
La segona pràctica va ser practicar els factors de conversió, aquesta pràctica els va resultar molt útil per a entendre-ho millor, i després la van aplicar a una següent pràctica.
Amb 3r E s’han realitzat dues pràctiques més:
- La primera es diu "Mesura de volums" consistent en mesurar el volum de líquids i sòlids fent servir els estris de vidre del laboratori.
L'objectiu, a banda d'agafar destresa en l'ús dels estris, és adonar-se que hi ha estris adequats per mesurar volums i d’altres que, encara que tenen una escala graduada, no ho són (com el vas de precipitats que sols dona el volum aproximat).
També té com a finalitat veure quin és el mètode que es segueix per mesurar el volum d'un objecte sòlid irregular.
- L'altra és "Preparació d'una dissolució aquosa" i amb ella es pretén que els alumnes sàpiguen preparar una dissolució de NaCl (sal comuna) d'una concentració determinada; concretament preparen 250 ml de dissolució 1M (1 molar).
Els alumnes han interpretat aquestes pràctiques com a noves formes d’aprendre i aprofitar el saber de la ciència mitjançant diferents camins els quals són més entretinguts per a ells
Disoluccions
Durant aquest mes de gener els nostres companys de 3r ESO B han fet una pràctica al laboratori relacionada amb el temari que han estat donant, per tal d’així millorar i profunditzar en les reaccions químiques, més concretament amb les reaccions que podem fer a casa sense resultar ferits ni amb explosions de per mig.
Com ja hem dit en altres posts anteriors la professora llicenciada en química Mercè Gimeno professora de la classe en qüestió va decidir fer una classe més amena realitzant així una classe més dinàmica per a que els alumnes posessin en pràctica els coneixements apresos durant l’últim mes.
La pràctica que ha triat aquest cop va sobre dissolucions, concretament les dissolucions fent servir substàncies que tenim per mà, per això els va manar que portessin materials casolans.
La dissolució que van portar a terme al laboratori va ser una mescla de Sal comuna (NaCl) i aigua (H20). Per a observar la reacció havien d’anar tirant una quantitat de sal poc a poc i remenar la dissolució perquè la sal es diluís.
La finalitat de la pràctica era que diguessin perquè pensaven que això passava, i raonessin amb argument donats a classe la causa del “desaparició” de la sal al remenar-la.
El material que van haver d’utilitzar entre d’altres: una vareta de vidre, un rellotge de vidre, un vas de precipitats, un matràs aforat, una balança, l’aigua, la sal...
I els passos a seguir són posar una quantitat d’aigua al vas de precipitats ( la meitat del vas, més o menys) i afegir poc a poc la sal i mentre anem remenant la dissolució.
Ho pots fer primer amb poca quantitat de sal i després amb una quantitat més gran, perquè així observaràs que passa quan canvies les proporcions d’aigua i la sal.
Per si no fas ciència, et direm que el que ells van haver d’esbrinar era que la sal se dissolia en l’aigua perquè era el solut, mentre que l’aigua era el dissolvent perquè n’hi havia en més quantitat.
En canvi quan augmentem la proporció de sal però mantenim l’aigua observem que la sal ja no desapareix i això passa perquè hi ha massa quantitat de solut per a que el dissolvent pugui dissoldre-ho.
​Calcular el nivell de pH
Aquesta setmana us portem un experiment sobre com calcular el pH segons els alumnes de 3r ESO B, i és que la seva professora de química els va dirigir una pràctica entorn el pH de les substàncies que tenien per casa.
En aquest cas els alumnes van haver de portar: pasta de dents, bicarbonat de sodi, suc de taronja, vinagre...
La professora els va fer calcular el pH de les substàncies que havien portat i després indicar si eren substàncies bàsiques o àcides, depenen el nombre que treien.
(Recordem que sabem que una substància és bàsica quan està per sobre de 7; que és bàsica quan està per sota de 7; i neutra quan està a 7).
Tot seguit el que van fer va ser posar les substàncies líquides a vasos de precipitats i fer servir un dels 3 mètodes que la professora els va explicar.
-
El 1r mètode: El paper de pH.
En aquest cas agafaven un paper i el mullaven una mica amb la substancia en qüestió. Aquest paper es posava d’un color o un altre segons si era àcid, bàsic o neutre.
Van repetir la prova diversos cops amb els diferents materials que van portar.
​
​
​
​
El 2n mètode: L’aparell per calcular el pH.
Consistia en posar una mica de substància líquida o sinó una mica del sòlid en qüestió a la punt dels pals que té, i esperar fins que l’aparell ens diu quin pH té.
El 3r mètode: La fenolftaleïna
La fenolftaleïna és un colorant, emprat en anàlisi química com a indicador de pH. En medi bàsic és d'un color rosat i en medi àcid és transparent.
El que van fer els petits científics va ser posar les substàncies líquides i unes gotes d’aquest colorant e un vas de precipitats i desprès de remenar-ho una mica obvservaven quin color havia agafat la mescla i identificaven el pH.
Dissecció d’un cor
La setmana passada el grup de 3r d’ESO A va fer una pràctica d’una dissecció d’un cor de porc i/o xai, per als musulmans, organitzada per el professor del departament de ciències Benjamí Peris, també van participar els alumnes de 2n de Batxillerat d’audiovisuals, com a treball final de curs, havien de gravar la pràctica i editar el vídeo.
En un principi el professor estava molt satisfet amb la pràctica i li va parèixer molt bona idea per a profunditzar més en el temari de biologia humana, però els alumnes de 3r ho van viure des d’una altra perspectiva.
Per a realitzar la pràctica van necessitar: un cor de porc o xai, una safata, tisores, bisturí, paper de filtre i guants. La majoria d’alumnes van rebre la pràctica amb les mans obertes, però van hi haver alguns que van assegurar que no els ho havia agrada’t l’experiència i que no la repetirien. També van dir que els ho hagués agrada’t tenir més temps per a realitzar la pràctica.
D’una altra banda els alumnes de audiovisuals van necessitar una càmera reflex, un trípode i un mòbil. Van viure objectivament la pràctica, però els ho va agradar molt i asseguren que ho van trobar bastant curiós, però que no repetirien la pràctica i que canviarien algunes coses.
Dissecció d’un encèfal i medul·la
El passat 1 de maig, els alumnes de 3r d’ESO A van fer una segona pràctica relacionada amb la biologia humana, però aquesta vegada diseccionaven un encèfal i una medul·la de porc.
El professor aquesta vegada va adaptar la pràctica per als musulmans i persones amb sensibilitat, amb unes maquetes molt realistes, en les quals van pogué seguir la pràctica a la perfecció.
Per a realitzar la pràctica van necessitar: un encèfal i medul·la de porc, una safata, tisores, bisturí, paper de filtre i guants.
Els alumnes aquest cop s’han vist més satisfets en la pràctica i l’han aprofitada més, també els ho ha servit de molta ajuda per a aprofundir més en el temari.