El mantell de la Lluna treu el cap per la seva cara oculta
16 de maig de 2019
Els mesuraments que està realitzant la missió Chang'i-4 de la Xina a la cara no visible del nostre satèl·lit suggereixen la presència de material del mantell lunar en el seu lloc d'aterratge: el cràter Von Karman, on es va posar el 3 de gener de 2019 i va desplegar el rover d'exploració Yutu-2. La troballa, publicat aquesta setmana a la revista Nature, podria proporcionar informació inèdita sobre la composició del mantell de la Lluna, a més de dur a models millorats de com es va formar i va evolucionar. L'estructura detallada del mantell lunar és una qüestió que els científics porten anys intentant aclarir. Per resolverr el problema, l'atenció s'ha centrat en els cràters d'impacte. Es pensa que els esdeveniments que van portar a la seva creació poden traspassar l'escorça cap a l'interior lunar, excavant parts del mantell i distribuint-los en la superfície.
El més antic i més gran d'aquests cràters és la gegantina conca Aitken del Pol Sud, una de les majors estructures d'impacte del sistema solar, amb 2.500 km de diàmetre i una profunditat d'uns 13 km. Dins d'ella és on hi ha el cràter Von Karman en què va allunar Chang'i-4 i va deixar anar al rover. Ara, l'investigador Chunlai Li i altres col·legues de l'Acadèmia Xinesa de les Ciències presenten les observacions inicials del espectròmetre visible i d'infraroig proper (VNIS) del vehicle Yutu-2. Les dades de l'instrument els han comparat amb la informació disponible sobre els materials habituals de la superfície lunar, recollida des de fa mig segle.
El rover xinès Yutu-2 de la missió Chang'i-4 explora la cara oculta de la Lluna.
11 de maig de 2019
"Amb els mesuraments de VNIS inferim la presència de olivina i piroxè baix en calci, materials que poden originar-des del mantell superior", destaquen els autors, que indiquen també: "Aquest material va ser excavat des de sota del sòl lunar a la conca Aitken per l'esdeveniment d'impacte del proper cràter Finsen, d'uns 72 km de diàmetre, i transportat al lloc de l'aterratge ". Tant l'escorça com el mantell de formar durant les etapes més primerenques de l'evolució del nostre satèl·lit, quan l'energia d'acreció o addició de matèria va originar un oceà de roca fosa (magma), on flotaven les plagiòclasis lleugeres, s'enfonsaven els minerals més densos rics en ferro, com l'olivina i el piroxè, i després es van produir els processos la solidificació.
Però, com se suposava i sembla indicar també aquest estudi, els grans cràters d'impacte que es van originar després poden penetrar potencialment a través de l'escorça i permetre 'mostrejar' el mantell lunar.
Es tracta dels primers resultats de la missió Chang'i-4 i el seu rover Yutu-2, que seguirà el seu viatge pel cràter Von Karman per investigar el context geològic, origen i abundància dels seus materials, així com per avaluar la possibilitat de portar algunes mostres a la Terra pròximament, amb Chang'i maig.
​
https://noticiasdelaciencia.com/art/32735/el-manto-de-la-luna-asoma-por-su-cara-oculta
La síndrome de Cornelia de Lange i el cas de Sare
11 de maig de 2019
Katia Lezamiz, mare de Sare, afirma que 'va ser un xoc i tot un projecte de vida'. Amb quatre anys, la seva mestressa diu que Sare és feliç i 'tota una campiona'. El professor Angulo ens explica aquesta síndrome. Sare és un dels quatre casos diagnosticats a Euskadi de la síndrome Cornelia de Lange. Segons explica la seva mare, Katia, és una nena que sap el que vol i lluita per aconseguir-ho, "és tota una campiona pel gran esforç que demostra cada dia".
La síndrome de Cornelia de Lange és una alteració genètica que afecta el desenvolupament físic i intel·lectual del pacient i presenta uns trets típics, encara que hi ha pacients que no presenten els símptomes característics. Els canvis es deuen a mutacions espontànies en els cromosomes en el 99 per cent dels casos, o per herència de tots dos progenitors en un percentatge molt baix. És, per tant, un trastorn malformatiu múltiple congènit.
​
Biodiversidad en peligro y ratones que heredan beneficios del ejercicio
6 de maig de 2019
L'informe de la plataforma intergovernamental sobre biodiversitat xifra en un milió les espècies amenaçades. Geolodia a Navarra. Els beneficis cognitius de l'exercici s'hereten en ratolins. La degradació de la natura creix a un ritme sense precedents en la història humana, amb un milió d'espècies amenaçades d'extinció i la probabilitat de greus impactes sobre la població. És l'advertència del primer informe de la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), el resum va ser aprovat en la setena sessió plenària, reunida la setmana passada a Paris. És el primer informe intergovernamental d'aquest tipus i es basa en l'Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni de 2005. Les dades en què es basa han estat recopilats per 145 autors experts de 50 països en els últims tres anys, i compta amb les aportacions d'altres 310 autors més. Unai Pascual, investigador Ikerbasque a BC3, centre basc pel canvi climàtic, ha estat membre del Comitè de Gestió de l'Avaluació Global de l'informe i és un dels seus autors principals, l'únic autor principal de l'Estat. Unai Pascual és qui ens presenta les línies generals de les conclusions d'un informe que és, a dia d'avui, la imatge més exhaustiva de la situació de la biodiversitat a la Terra.
​
​https://www.eitb.eus/es/radio/radio-euskadi/programas/la-mecanica-del-caracol/detalle/6387121/biodiversidad-peligro-ratones-heredan-beneficios-ejercicio/
Les accions humanes afecten inconscientment als monos verds del africà
5 de maig de 2019
Un estudi publicat avui a Nature Ecology & Evolution revela que quan els primats s'enfronten a la nova amenaça aèria, els drons, emeten un so per advertir de la seva presència. Aquest so l’han creat recentment i ja és reconegut per tots els membres de la comunitat. La crida de drone s'assembla molt a la de l'àguila.
Aquest so que emeten significa que estan en estat de alerta per qualsevol atac que es pot produir, i el transmeten als seus familiars i als altres membres de la comunitat. La crida d'alerta està profundament arrelada en la història evolutiva dels animals, i emeten crides paregudes quan detecten que hi ha una serp o lleopards, i així pogué marxar del lloc i buscar refugi.
Finalment, per finalitzar aquest bloc ens agradaria remarcar com l’evolució humana i tecnològica ha envaït i destruït ecosistemes, i ha obligat a altres essers vius adaptar-se per a seguir amb la persistència de la seva espècie. Ens hauríem de replantejar els hàbits de vida que portem i ser mes respectuosos amb les altres especies, perquè tots tenim el mateix dret de viure en aquest planeta.
