Per què el glioblastoma és el càncer més agressiu del sistema nerviós?
17 de febrer de 2019
Aquests científics que mostra la fotografia de més a dalt són (entre d’altres) els que van trobar la proteïna que fa que el càncer més agressiu del sistema nerviós resisteixi l’acció a la radioteràpia.
La investigació, publicada a la revista Cell Reports i dirigida per Núria de la Iglesia, investigadora associada de l’equip d’investigació en Genòmica Translacional i Teràpies Dirigies en Tumors Sòlids del IDIBAPS demostra que la desactivació d’aquesta proteïna fa que les seves cèl·lules tumorals avancin cap a un grau més elevat d’agressivitat, el que fa que tinguin més resistència a qualsevol solució que intenti curar o reduir l’avançament de la malaltia.
Segons a explicat De la Iglesia “el glioblastoma és un tipus de tumor del sistema nerviós central de baixa prevalença però molt agressiu i per al que no hi ha cura. És un tipus de càncer que varia en funció de les seves característiques epigenètiques i d’expressió gènica”.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Quatre subtipus
Els glioblastomes adults se poden classificar en 4 subtipus diferents:
El mesenquimal és el que presenta el pitjor pronòstic i una resistència major a la radioteràpia, a més a més és el que té una supervivència més baixa.
Segons l’especialista “els glioblastomes tenen una tendència de passar d’un nivell a un altre a causa de l’adquisició de resistència als tractaments. Desxifrar els mecanismes moleculars que controlen la diferenciació mesenquimal té un interès crucial per a entendre tant l’evolució natural d’aquest càncer com l’adquisició de resistència als tractaments”.
En aquest estudi, mitjançant estudis in vintro i in vivo s’han localitzat una proteïna que està molt expressada en los subtipus menys agressius i que inhibeix la transició cap al subtipus mesenquimal.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
“Aquesta proteïna tenen la capacitat de inihibir la radio resistència” ha assenyalat Nuria de la Iglesia.
“L’estudi representa un punt de partida per al disseny de material diagnòstic que podria donar la resposta al tractament de radioteràpia en glioblastomes i altres càncers que presenten problemes pareguts” afegeix la cap de la investigació.
Anteposar-se a les erupcions volcàniques
5 de febrer de 2019
Una empresa anomenada Mitiga i que fins ara era desconeguda per molts ha aconseguit fer un aparell electrònic capaç d’anticipar les erupcions volcàniques amb la fi de així reduir els costos que sofreixen les companyies aèries cada any.
Després que el volcà Eyjafjallajökull fes caure l’economia global en 4.000 milions d’euros el 2010 les grans companyies aèries han estat en busca d’una solució que pareix que ara Mitiga l’ha trobat.
Mitiga Solutions volia crear un sistema per a limitar les afectacions que aquets processos naturals produeixen i sembla ser que així ha sigut. La solució en qüestió que han trobat es tracta d’un sistema, compost de models meteorològics de simulació , capaç d’anticipar i donar una predicció vàlida per a que les indústries aeronàutiques poguessin decidir si era bo o no volar aquell dia.
​
​
Sembla que ha despertat tant l’interès que l’empresa creadora ja està tancant acords amb diversos clients.
“El nostre objectiu es poder fer una detecció ràpida de com afectarà un núvol volcànic o una tempesta d’arena”, explica Alex Marti, enginyer de renom i amant de la vulcanologia i que ha escrit diversos articles a la revista Nature.
L’empresa ha construït aquest artefacte basat en un historial extens d’erupcions volcàniques per a poder assegurar la major exactitud a l’hora de fer la predicció, que es farà a 48 hores i delimitarà la situació geogràfica, si hi haurà lava, a quina altura i a quina hora.
Amb l’ajuda de BSC qui es accionista de l’empresa, i d’altres clients que en total han aportat 1,1 milions d’euros han començat a fer les proves del que promet ser la solució per tots aquells que es dediquen en el món aeri.
A més a més, el fet d’accedir al segon ordenador més potent d’Europa, el Marenostrum, els ha facilitat i proporcionat imprescindibles dades de les quals sense aquestes no seria possible tal projecte com aquest.
Cinc espanyols guanyen un concurs mundial de la NASA
Un dia del passat setembre, Rosa Narváez, dissenyadora de Melilla instal·lada a Madrid, va llegir la convocatòria per a l'edició 2018 de Space App Challenge, un concurs mundial de la NASA. En ell, l'agència espacial nord-americana repta els aficionats d'astronomia a formar petits grups de treball i elaborar en 48 hores una proposta per a resoldre un problema de gran calat relacionat amb l'espai. Narváez va decidir donar el pas, i va convidar a sumar-se als seus amics Almudena M. Castro, també dissenyadora (però física i música de formació), i Iñaki Ucar, enginyer de big data.
Els tres encara no sabien que, entre les 1.395 idees presentades, la qual desenvoluparien costat de l'arquitecte José Luis Martín-Oar i l'enginyer aeroespacial Juan Martínez seria reconeguda per la NASA entre les millors 06:00 a tot el món. El projecte que van proposar és el disseny d'un joc per a mòbils amb el qual els usuaris, mentre juguen, contribueixen a entrenar un algoritme per a l'explotació de la informació procedent del telescopi orbital Hubble.
Tenim 10 anys per trobar un tractament per a l'enfermetat rara del nostre fill
​
25 de febrer de 2019
Mario té una mutació d'un gen que va alterant poc a poc el funcionament de les seves neurones
Tot el jardinet de la casa on viu Mario a Màlaga està cobert de gespa artificial. És la pista per la qual gateja a tota velocitat, jugant amb el seu germà Alejandro, dos anys més gran. Tot normal si no fos perquè el nen té tres anys i mig, i no ha aconseguit caminar. "Una vegada, deu fer uns dos mesos, va donar un parell de passos, però no ha tornat a fer-ho", explica el seu pare, que també es diu Alejandro, un responsable de màrqueting de 43 anys que ara no treballa per poder tenir cura del seu fill . "Estic conciliant", diu amb orgull no dissimulat.
Maribel, la mare, té 42 anys, és oncòloga a l'hospital Clínic de Màlaga, i intenta posar realisme, que no pessimisme, a les explicacions del seu marit, que s'entusiasma en parlar de la "valentia, sentit de l'humor i fortalesa" del seu fill. "Ens vam adonar que alguna cosa passava perquè no arribava a les fites del seu desenvolupament a temps. Als vuit mesos no s'asseia", explica.
​
Als nou mesos van començar amb les proves. "Vam ser per allò privat a veure un neuròleg, però ens va aconsellar anar a una unitat d'atenció primerenca". Llavors la família va començar un periple, que és habitual entre les que tenen a un dels seus membres amb una malaltia rara -a Espanya hi ha uns tres milions de persones amb una d'aquestes afeccions, i aquest dijous es celebra el seu dia-. Proves d'imatge, punció lumbar ... Fins que es van decidir per una anàlisi genètica, també en un laboratori privat que Maribel coneixia pel seu treball com mèdica, que els "va fer preu" (uns mil euros) i els va donar el diagnòstic: mutació del gen KIF1A. "Aquesta prova hauria d'oferir-abans en la sanitat pública a tots els nens quant apareix un problema. No ha de ser al final del procés. Ja no és tan cara", diu Maribel del que és un dels objectius que es plantegen en donar visibilitat a la seva situació.
El seu cas és tan estrany que fa vuit mesos, quan els van donar el diagnòstic, van ser el primer a Espanya (hi ha uns 200 coneguts en el món), i ells mateixos han anat a registrar la malaltia a l'Institut de Salut Carlos III i en la Federació d'Associacions de Malalties Rares (Feder). Des de llavors, han localitzat a un altre nen a Huelva amb la mateixa mutació, que no és hereditària, sinó de novo (es produeix durant la formació dels gàmetes). "Segur que hi ha molts més casos no diagnosticats confosos amb una paràlisi cerebral o altres malalties", diu Maribel.
Aquest gen codifica una proteïna que, com explica Alejandro, actua en el transport de senyals dins de les neurones. "La metge ens va dir que ens imaginéssim a un senyor carregant amb un pedra enorme". Amb l'anomalia, aquest procés es frena, la pedra no arriba, o arriba tard o es queda en el camí obstaculitzant l'arribada d'altres senyals, i l'activitat de la neurona s'altera. En el cas de Mario, li produeix hipotonia muscular (per això no aconsegueix mantenir-se drets) i té afectat el nervi òptic (això va ser, de fet, una de les claus per al diagnòstic), encara que de moment la seva visió és bona. A més, les seves capacitats intel·lectuals, "tot i que inferiors a un nen de la seva edat, són acceptables", diu la mare. "Però ha repetit llar d'infants", comenta el pare amb humor, que explica que ho han fet perquè es consolidi abans de passar a Infantil, sobretot per veure si aprèn a controlar els esfínters, "que és el seu major problema per socialitzar ara" .