Ja es possible repara pell de papallona en ratolins
8 d'abril de 2019
Una investigació publicada a la revista Molecular Therapy a aconseguit reparar fins un 80% d’un tipus de pell papallona humana que és va mantenir enganxada a un ratolí. El treball utilitza la tècnica CRISPR parcialment, ja que tan sols utilitza un de les seves possibilitats: per a tallar un tros (exó) mutat del gen col7A1 que esta sobreexposat. “Per això és tan eficaç” diu Marcela Rios, investigadora de CIEMAT( Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques). Si en lloc de tallar haguéssim afegit una seqüència d’ADN l’eficàcia baixaria, afirma la investigadora.
La pell de papallona es el nom comú d’una series de malalties poc freqüents conegudes tècnicament com epidermòlisi bullosa. La denominació fa menció a les ampolles que apareixen als malalts, que quant s’exploten causen petites lesions i retraccions que s’han de curar (es pot tardar fins a 4 hores diàries per a aconseguir-ho) i que cicatritzen malament.
A més a més, el deterioro de la pell, la primera protecció del ésser humà, pot suposar problemes afegits d’infeccions i també pot afectar a altres òrgans i causar dolències gastrointestinals, als llus, laringe, dents problemes hematològics, sobre infeccions generalitzades i l’empitjorament de la salut en general, segons detalla la Feder ( Federació Espanyola de Enfermedades Raras).
La tècnica provada es dirigeix a una de les variants d’aquesta malaltia, lligada amb aquest gen que fabrica col·lagen. Es molt freqüent entre els afectats espanyols (es calcula que en són un miler de persones) però no és l’única causa. Quant el col·lagen És deficient, les capes de pell, dermis i epidermis se separen, i això causa la seva fragilitat. Al treure-li un tros, la molècula compleix amb la seva funció de lligar capes dèrmiques.
En aquest assaig mèdic el que es va fer es prendre cèl·lules mare de la pell d’un afectat i es van cultivar com es fa per a tractar a persones cremades. Després és van injectar a ratolins modificats genèticament per a que no tinguessin resposta immunitària al transplant. Palacios creu que el fet que l’assaig sigui mixt (cèl·lules humanes en animals) facilitarà que es provi en persones, però com es habitual, encara s’hi han de fer més proves.
https://elpais.com/sociedad/2019/04/08/actualidad/1554744316_294622.html
Ciutats fantasma
14 d'abril de 2019
Fa 33 anys vam escoltar per primer cop (per a molts) el nom de Txernòbil, ciutat que avui dia resta deshabitada, com algunes altres ciutats d’arreu del món.
Poques coses impressionen més que la creació d’un lloc per a que visquin persones, però que aquestes no vagin al lloc en concret. Els edificis abandonats, les estructures oxidades i els carrers que abans estaven plens de gent i ara de vegetació salvatge.
Són les conegudes ciutats fantasma. Però que és exactament una ciutat fantasma? Podrien les ruïnes de Pompeia ser una ciutat d’aquest tipus? Doncs no: un lloc d’aquest tipus ens impacta més com s’apareix a les ciutats que coneixem. Les restes de pedres d’un poblat antic ens pot pareix bonic, però observar un edifici com els que podríem tenir nosaltres a les nostres ciutats i veure’l ple d’objectes personals dels que una vegada van viure allí és, almenys impactant.
Sovint aquests llocs són museus d’un moment recent a la historia: els seus cartells, senyals i temples s’han quedat congelats en el temps. Un altre motiu pel quan un ciutat fantasma ens sorprèn és potser perquè resulta més paregut a un viatge en el temps.
Els pobles fantasma son inspiració per a la ficció, un negocio milionari d’agències turístiques arreu del món i una forta inspiració per a documentals i llibres. Com aquest any es el 33è aniversari (si es pot dir així) de la tragèdia de Txernòbil, anem a repassar uns quants casos.
PIRIPIAT:
Ciutat situada al nord d’Ucraïna casi a la frontera de Bielorússia.
En aquesta ciutat vivien sobre tot els treballadors de la central nuclear de Txernòbil i les seves famílies. Una ciutat moderna que va esdevenir fantasma el 26 d’abril de 1986, quan va haver una fuga en la central nucel·lar.
CENTRALIA:
Ciutat localitzada a l’estat de Pennsilvània, als Estats Units.
Un poble petit que es dedicava a la mineria i que un dia del 1962 va despertar-se entre les flames del foc que creixin per sota terra i que va provocar un autèntic infern per a tots els habitants que van haver de marxar.
https://www.diariodelviajero.com/europa/pripiat-la-ciudad-muerta-de-chernobil-en-un-impactante-video
Ja es possible repara pell de papallona en ratolins
22 d'abril de 2019
L’economia dels països més càlids ha crescut fins un 30% menys degut l’escalfament.
El canvi climàtic no esta tractant a tots per igual. Un estudi que relaciona l’evolució de les temperatures regionals amb el creixement senyala que alguns països del nord més rics estan treien profit del escalfament global. En canvi, el països més càlids, en la seva immensa majoria el més pobres, són els més afectats: amb una menor responsabilitat en les emissions d’efecte hivernacle, la seva economia ha crescut fins un terç menys.
En rames de la ciència com l’ecologia i la climatologia hi ha un concepte que es el d’òptim climàtic. Tot i que és relatiu i conflictiu, es refereix a uns valors de temperatures i pluges més o menys abundants i estables que afavoreixen les activitats bàsiques humanes. Com més extrems siguin aquests valors, més complicada serà la vida. El canvi climàtic, amb l’augment generalitzat de la temperatura i la proliferació d’events extrems, esta trastocant la distribució geogràfica d’aquest òptim climàtic.
L’economia dels països més càlids ha crescut fins un 30% menys degut l’escalfament.
El canvi climàtic no esta tractant a tots per igual. Un estudi que relaciona l’evolució de les temperatures regionals amb el creixement senyala que alguns països del nord més rics estan treien profit del escalfament global. En canvi, el països més càlids, en la seva immensa majoria el més pobres, són els més afectats: amb una menor responsabilitat en les emissions d’efecte hivernacle, la seva economia ha crescut fins un terç menys.
En rames de la ciència com l’ecologia i la climatologia hi ha un concepte que es el d’òptim climàtic. Tot i que és relatiu i conflictiu, es refereix a uns valors de temperatures i pluges més o menys abundants i estables que afavoreixen les activitats bàsiques humanes. Com més extrems siguin aquests valors, més complicada serà la vida. El canvi climàtic, amb l’augment generalitzat de la temperatura i la proliferació d’events extrems, esta trastocant la distribució geogràfica d’aquest òptim climàtic.
Ara, dos investigadors de la universitat de Stanford (Estats Units) han posat preu a aquest concepte. Amb les dades de temperatura mitjana anual i variacions del producte interior brut (PIB) de 165 països des del 1961, han pogut determinar la relació entre temperatura i creixement econòmic. Llavors es van preguntar, com els hagués anat a cada país si el canvi climàtic no hagués existit. Tot i que el marge d’error en un experiment amb un passat alternatiu és inevitable, van utilitzar els principals models climàtics per a realitzar més de 20.000 simulacions per a minimitzar aquest marge. El treball, publicat a la revista científica PNAS, va trobar un patró quasi universal.
“Els nostres resultats mostren que la majoria dels països més pobres de la Terra són considerablement més pobres del que haguessin pogut ser sense l’escalfament global” diu el professor de ciències de la Terra i coautor de l’estudi Noah Diffenbaugh. “Al mateix temps, la majoria dels països rics son més rics del que ho haguessin sigut” afegeix un altre científic climàtic.
Entre les nacions més beneficiades estan algunes de les més gelades del món: Finlàndia, Noruega i Canadà que han tingut un increment del PIB del 48,2%, el 34,3% i el 32% respectivament major del que haguessin tingut sense que el canvi climàtic suavitzes les seves temperatures. Rússia i bona part dels països d’Europa de l’est també s’han vist beneficiats.
En l’altre extrem contrari estan els països tropicals i propers a l’Equador . El valor mitjà de la pèrdua del PIB en presència del canvi climàtic arriba fins al 30%, tot i haver països com Mauritània i Níger l’impacte ha arribat fins al 40%.
La injustícia es completa al constatar la relació inversa que hi ha amb les emissions. Entre 1961 i 2010, els països amb menys emissions GEI acumulats van tenir un impacte negatiu al seu PIB del 27%. Per contra, 14 dels 19 països amb més emissions de CO2 han vist créixer el seu PIB gràcies a aquestes en un 13%. I és tracta de responsabilitats molt diferents. Les emissions dels més rics superen les 300 tonelades de CO2 per persona durant els últims 50 anys mentre que els més pobres només n’han consumit 10 per persona.
A més a més segons Emilio Padilla, economista de la UAB i especialitzat amb el canvi climàtic i les emissions, a la localització geogràfica d’aquests països s’ha d’afegir la seva major vulnerabilitat climàtica i menor capacitat d’enfrentar-se al canvi climàtic.
https://elpais.com/elpais/2019/04/22/ciencia/1555942522_803480.html
